Dins Saó, núm. 407
A tots ens arriba el moment de mirar enrere. O potser
no deixem mai de fer-ho. Després de tot, i com va sancionar l’antropòleg
insigne, som perquè recordem. No importa, en tot cas, no pretenc ser categòric.
El fet és que el periodista Adolf Beltran ve d’obrir, en certa manera, la seua
“coctelera de la memòria”, i ho ha fet en una novel·la de pensament en què
també passen coses. Ho ha dit ell mateix, això últim, i té raó. És Estribord, el viatge –físic i vital– de
Jeremies Bosch, ex-malalt de leucèmia, entre
Baltimore i Washington, amb València sempre al cap. I al record, clar.
Una tornada a la vida que és
alguna cosa més. Simbòlica i descriptiva, l’obra utilitza el thriller en què es
veu envoltat aquest arquitecte com a acompanyament de dosis regulars de
pensament. I és que tot, en el fons, està ací al servei de la reflexió. També els
diferents personatges, contradictors amables, introductors de diàlegs que trenquen
el monòleg però només parcialment. Perquè tot és la la mateixa veu: poderosa,
reiterada. La que venera i cita a Zappa i a Estellés, a Chesterton o a Hoare,
la que pensa incessantment Moby Dick
com a metàfora massa bona, la que enyora una València perduda en l’escalada
urbanística, entre canvis potser massa ràpids i massa poc païts. Una sola veu.
Farcida de referències
literàries, històriques o arquitectòniques, Estribord
és una obra de reflexió fonda, sincera, un possible assaig frustrat, un indici,
una obra d’idees que creix al voltant d’una trama narrativa de vegades
paral·lela i llunyana. També lleugera i epidèrmica, no cal dir-ho, perquè el
moll de l’ós, ja ho hem dit, és el pensament. I el viatge, els perquès, la
memòria, la vida que passa, la política, les renúncies d’una generació... tot
només apuntat, esbossat, però, com si Beltran s’haguera deixat alguna cosa al
tinter, com si ens diguera que en vindran més, de novel·les –o de memòries, o
d’idees. Són i seran lúcides, això sí, perquè qui escriu, deia aquell, acaba
per escriure’s. Tant de bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada